La Seu episcopal d’Ègara constitueix un testimoni excepcional de l’arquitectura i la pintura monumental d’època visigoda. La creació del bisbat d'Ègara (fundat cap al 450) va marcar l’inici de l'època de major esplendor d'un recinte on s’hi desenvolupà un conjunt episcopal d’una gran importància artística per a l’Europa cristiana occidental.

En destaquen la pintura i l’arquitectura dels edificis de l’antic Bisbat d’Ègara (catedral de Santa Maria, església funerària de Sant Miquel, parròquia de Sant Pere), els frescos romànics dedicats a Tomàs Becket i els retaules gòtics.

Degut a la seva singularitat dins del patrimoni cultural europeu, en aquests moments està en marxa la candidatura de la Seu d’Ègara per obtenir la distinció de Patrimoni Mundial, que atorga la UNESCO.