El projecte inicial consistia en quatre llargues galeries que feien cap en una sèrie de galeries interiors, disposades transversalment. Es preveia una capacitat del refugi per a 2700 persones.

Les obres s’iniciaren el 30 d’octubre de 1937 i s’allargaren fins a l’agost del 1938, però no es pogueren acabar segons el projecte: no s’arribaren a fer les galeries transversals ni tampoc les sales destinades a infermeria i a serveis. Això féu que la capacitat final arribés només a 1218 persones. Amb tot, era el tercer refugi de la ciutat en capacitat.

Tingué cinc entrades públiques, a les quals se sumaren quatre entrades particulars, amb les seves corresponents galeries d’accés. És l’únic refugi públic del nucli urbà que es pot visitar actualment, gràcies a un nou accés obert en el moment de la construcció del Centre Cívic del barri del Carme.