Centre d’interpretació que presenta el món de la mort en època romana i la problemàtica funerària de Tàrraco. Acull també les peces més rellevants recuperades durant els treballs d’excavació.

S’hi analitza com va ser el seu descobriment el 1923 i la recerca que es va dur a terme per recuperar el recinte, amb un especial homenatge a Mn. Joan Serra i Vilaró, ànima de la recerca i de la posterior consolidació del lloc com a espai museístic i visitable.

S’hi exposa, a més, la problemàtica funerària a Tàrraco, els diferents tipus d’enterraments documentats durant les excavacions i les escultures funeràries que ornamentaven els sepulcres. També es presenta la població que va viure a Tàrraco durant els diferents segles en què va funcionar la necròpolis, les ofrenes que es dipositaven a les tombes i els rituals funeraris, la simbologia cristiana i el primer cristianisme a Tàrraco, relacionat amb les figures de Fructuós, bisbe de Tàrraco, i els seus diaques Auguri i Eulogi, cremats a l’arena de l’amfiteatre. Les seves despulles foren recollides i —versemblantment — dipositades a l’àrea de la necròpolis paleocristiana, on, a inicis del segle V, s’erigí una basílica dedicada a la seva memòria.

Fragment d’escultura trobat a la Necròpolis paleocristiana que representa el déu Atis, caracteritzat amb l’habitual barret frigi. Les representacions d’aquest déu tenen continguts simbòlico-religiosos i la seva figura s’associava a la protecció dels difunts i a la seva resurrecció. El culte a aquesta divinitat d’origen oriental s’instaurà oficialment a partir de l’emperador Claudi, per tot l’Imperi.

Fragment d’inscripció que fa referència a Fructuós, bisbe de Tàrraco i als seus diaques, recuperat a la Necròpolis Paleocristiana de Tàrraco, s’interpreta com a part d’un altar dedicat als màrtirs tarraconenses.

(Fru)CTVOSI   A(uguri et Eulogi).

Aquest sarcòfag rep el seu nom de les dues figures de lleons que devoren cérvols i ocupen els extrems. L’element més important és però, el bust de la difunta sobre un plint davant d’un drap o parapetasma. Mostra una dona d’edat avançada vestida amb túnica i mantell.

Sarcòfag estrigilat procedent de la necròpolis paleocristiana de Tarragona.

El frontal està dividit en cinc panells, tres dels quals presenten temes figurats, i dos, estrígils. Al central es representa una escena de lectura, amb un filòsof o poeta assegut, amb túnica i pal·li. Llegeix un volum davant d’un herma i dos joves que l’escolten.

Als extrems hi ha els difunts, les restes dels quals contindria el sarcòfag. A la dreta, l’home, caracteritzat com a filòsof, i a l’esquerra, l’esposa, representada com a musa.

Làpida d’un antic soldat de la Legio VII Gèmina Fèlix, mort als 37 anys d’edat, que va ser dedicada per la seva esposa Hibèria Materna. Va ser recuperada a la zona de la Necròpolis Paleocristiana.

L(ucio) VALERIO

BARBARO

MILITI  LEG(ionis) VII G(eminae) F(elicis)

ANN(orum) XXXVII B(ene)F(iciario) CO(n)S(ularis)

HIBERIA MATERNA

CONIUGUI KARISSIMO

Nina d’ivori, amb braços i cames articulats, trobada dins el sarcòfag d’una nena a la necròpolis paleocristiana de Tarragona.

Formaria part de l’aixovar funerari d’una nena morta aproximadament a 5 anys. Es coneixen altres exemplars de nines articulades romanes realitzades amb materials diversos (os, ivori i, sobretot, ceràmica). Les restes de fils d’or trobats al costat de la peça confirmen que aquestes nines s’abillaven amb vestits que imitaven la roba d’infants i adults.

És una de les peces més emblemàtiques de l’arqueologia tarraconense.

Mosaic funerari amb inscripció, localitzat a la necròpolis paleocristiana de Tarragona.

Presidia la tomba del personatge representat, al qual fa referència la inscripció. Òptim seria, segons la interpretació més acceptada de la inscripció, el primer dels cristians de Tarragona, el cap d’aquesta comunitat, el seu bisbe. Al mosaic se’l representa vestit amb toga contabulata, en actitud oratòria i subjectant un volum amb la mà esquerra.

D’aquesta zona arqueològica conservada in situ, que formava part del suburbi de Tàrraco, es documenten, entre els segles I aC i VII dC, diversos usos (viari, residencial, productiu i funerari), que s’ordenen a partir d’un dens entramat viari que connectava la ciutat i el port. En aquest sector s’han conservat un tram de via, restes d’una casa (domus) suburbana, equipaments de caràcter productiu, un mausoleu d’època tardoromana i part d’un extens cementiri, la necròpolis paleocristiana.

La troballa d’un fragment d’un epígraf ha fet pensar que aquesta àrea funerària va acollir les despulles dels màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi. En la seva memòria s’hauria erigit una basílica que dinamitzà l’àrea funerària com a extens centre eclesiàstic que perdurà fins al segle VII. Cal destacar la riquesa tipològica dels enterraments documentats, que van des de simples foses excavades a terra fins a monumentals criptes com la dels Arcs i la dels Enginyers. Els més freqüents són els de tegulae i àmfores, tot i que també hi ha caixes amb elements ceràmics, d’obra o pedra, i sarcòfags de plom, pedra o marbre.

Aquest edifici es troba en el recorregut del jaciment de la Necròpolis Paleocristiana. Fou erigit en època tardoantiga (s. IV–V), i presenta una sala central circular d’uns 8 o 9 m de diàmetre envoltada per una alternança de nínxols semicirculars i rectangulars. La porta d’accés s’ubicaria, probablement, a l’est, mirant a la ciutat, i en relació a una possible via paral·lela a la que es conserva.

A inicis del segle XIX encara es conservava part de l’alçat, com es pot apreciar en el gravat publicat per Alexandre de Laborde (1806, làm. LVII).

A partir d’època tardana els enterraments tendeixen a agrupar-se formant veritables cementiris a cel obert. El probable enterrament en aquesta zona de les restes mortals de Fructuós, Auguri i Eulogi, martiritzats l’any 259 dC a l’arena de l’amfiteatre, degué significar l’inici d’una densa necròpolis al voltant de la tomba dels sants. A inicis del s. V s’alçà una basílica cementirial en memòria dels màrtirs. La quantitat i qualitat dels enterraments que ocupaven el subsòl de la basílica i les criptes annexes mostra la importància de l’edifici i el desig de reposar vora les relíquies dels sants (ad Sanctos).

En el cementiri predominen els enterraments a terra, dins d’àmfores, taüts de fusta o sota tègules (planes i a doble vessant), coronats per túmuls de forma diversa (planta rectangular i secció troncocònica, en forma de mensae –taula–, etc.)

Es tracta d’una de les dues grans tombes monumentals (mausolea) situades davant de la façana occidental de la basílica. De planta quadrangular d’uns 6,5 m de costat, de la cambra principal conserva tant sols el paviment en opus signinum.

S’ha conservat, íntegrament, la cripta funerària coberta amb volta d’aresta a la qual s’accedia des de l’exterior mitjançant una escala connectada amb una porta oberta en un dels murs. En els altres murs es disposen tres arco solis –tombes en forma de volta– amb els corresponents sepulcres. Tot l’interior estava estucat i es conserven interessants grafits de temàtica diversa.

L’any 1926, Joan Serra i Vilaró assumeix la direcció de l’excavació arqueològica dels terrenys destinats a la Fàbrica de Tabacs. Els treballs, que es perllonguen fins l’any 1933, van posar al descobert una de les àrees funeràries d’època tardana més importants de l’occident romà. Cal destacar el seu rigor científic i metodològic tant en l’excavació com en la documentació i difusió dels resultats obtinguts.

La seva intervenció resultà decisiva per a la preservació i adequació museogràfica del sector de la necròpolis adjacent al Museu Paleocristià, inaugurat l’any 1930. Un edifici d’estil neoclàssic eclèctic, envoltat de jardins, que consta d’una sala central envoltada per un ambulacre perimetral on es mostraven les peces més destacades, principalment epigrafia i sarcòfags.

L’any 1994 amb motiu de les obres de construcció del centre comercial Parc Central, es descobrí un tram de via romana i les restes de diverses construccions datades entre es segles I aC i V dC. Les més importants i millor conservades però, són dels segles IV i V. Aquets edificis, davant la dificultat de conservar-los en la seva ubicació original, van ser traslladats a la planta subterrània del Parc Central, on es poden visitar.

Les restes arqueològiques del Parc Central formen part del Conjunt Paleocristià del Francolí, i estarien comunicades a traves d’una via amb les restes que es conserven a la Necròpolis paleocristiana.

Un d’aquests edificis és una basílica, una església cristiana formada per tres naus i atri, construïda cap a l’any 400 dC. Sota el seu paviment es trobaren fins a 200 tombes. Al peu de la nau central se situa el contraabsis, ocupat pel sepulcre d’un individu destacat dins de la comunitat. L’atri, un pati rodejat d’habitacions, es únic a la península Ibèrica.

En aquest solar del centre comercial es va localitzar un tram de via romana, construïda en època de l’emperador August (segle I aC). Cap al nord, la via s’allunyava de la ciutat i portava al pont que creuava el riu Francolí. En direcció al sud, connectava con el sector de la Necròpolis paleocristiana. Mesura 4m d’amplada i està construïda amb una capa de terra i còdols molt compacta.

Una altra de les construccions documentades és una domus suburbana, la residència d’una família benestant, organitzada al voltant d’un pati central. Disposava d’una sala de recepcions amb un absis, per a la celebració d’actes socials. En el costat est de la casa es troben els banys, amb un vestuari i estances a diferent temperatura. El caldarium, o sala calenta, estava decorat amb un vistós mosaic que es pot veure durant la visita.