Escultura dedicada a santa Coloma, donzella de família noble que es convertí al cristianisme als 16 anys. Està tallada en un gran bloc únic d’alabastre, material molt utilitzat en escultura a partir dels segle XIV, i evidencia una gran qualitat tècnica. S’hi mostra una jove dempeus de figura estilitzada i amb una lleugera flexió del maluc i la cama. Va vestida a la moda del moment, amb robes i ornaments que fan evident la voluntat de naturalisme figuratiu que caracteritzarà el gòtic a Catalunya.

Les virtuts de santa Coloma, verge i màrtir, i la serena bellesa d’aquesta figura de cabells llargs, amb un rostre delicat i jovenívol, ens mostren l’ideal de bellesa femenina de l'època.