La Mare de Déu de Pontós, d’alabastre policromat, segueix els models de l'estatuària d’estil gòtic que presenten la Mare dempeus, amb una lleugera inclinació del maluc, amb el Nen en braços. Mare i Fill s’humanitzen i es relacionen amb la mirada i amb el gest.

En aquesta de Pontós, Maria duu una rica corona, símbol de la seva condició de Reina dels Cels, i mostra un rostre seré amb un lleuger somriure. L’Infant, amb un rostre d’adult que emfatitza la seva maduresa i divinitat des de la naixença, sosté en una mà l’esfera celeste, símbol de perfecció i poder, i en l’altra un ocell: una referència a la llegenda apòcrifa segons la qual jugava a fer ocells de fang als qui va acabar donant vida. Però l’element més curiós és el collar de corall que duu al coll: un amulet de protecció.