L’obra testimonia l’èxit que aquest autor d’origen veronès va assolir amb la seva activitat romana i el prestigi del seu art entre l’alta aristocràcia col·leccionista. Es tracta d’un quadre d’una execució preciosista que, amb notes de naturalitat, opta per una composició classicista en la qual escenari, llum, cromatisme i sentimentalitat es fusionen en una delicada harmonia. Va ser adquirida a Itàlia amb destinació al Palacio del Buen Retiro de Madrid, va passar a formar part de les Col·leccions Reials i d’aquestes a les del Museo Nacional del Prado qui la va dipositar al museu provincial de Girona, el 1882.