El nucli d’Isona conté una ciutat romana que s’estén pel seu subsòl. Fundada al segle I aC, la ciutat (que tenia estatus de municipium) tenia el perímetre emmurallat, i definia una planta hexagonal allargassada. L’element més evident és la muralla, de la qual s’observa un tram d’uns 60 m de llargada, que s’adapta al desnivell existent amb un esglaonat. Per construir-la, es van retallar els nivells geològics per crear una base plana. Després, es va aixecar la muralla construint-ne les cares externa i interna de pedra, i farcint amb terra l’espai entre totes dues. En total, aquestes tres parts (pedra-terra-pedra) sumen un gruix d’1,5 m.

Les parts de pedra tenen dues fileres de grans blocs a la base (amb petites lloses que falquen punts concrets), i blocs mitjans i petits a la part superior. Segons el tram, es conserva entre 1 i 3,5 m d’altura de la muralla.