El monestir de Sant Esteve, fundat l’any 812, és un dels cenobis benedictins més antics de Catalunya i l’origen de la ciutat de Banyoles. Fou bastit al damunt d’un antic temple tardoromà, del qual encara es conserven vestigis al subsòl. La primera referència documental coneguda és un diploma del rei Lluís el Pietós de l’any 822, que atorgava immunitat al monestir i li confirmava la propietat de l’estany i de les seves aigües.

Al llarg de l’edat mitjana i l’època moderna, el conjunt patí nombroses destruccions que provocaren que es reconstruís i reformés en diverses ocasions. Per aquest motiu l’aspecte actual del monestir respon majoritàriament a un estil neoclàssic (segle XVIII). Els últims monjos benedictins del monestir foren definitivament exclaustrats arran de la desamortització del 1835.

Del conjunt, destaca l’església, de nau central amb tres absis, el campanar coronat per un cupulí i el magnífic claustre de dues plantes.