La selfactina és una màquina de filar que primer estira i torça la metxa i després enrotlla el fil al fus. Consta de dues parts: una de fixa, anomenada bastidor, que s’encarrega de l’estiratge, i una altra de mòbil, anomenada carro, on s’efectua la torçada i l’enrotllament del fil. L’aparició de la selfactina, l’any 1824, comportà la incorporació majoritària de la dona a la filatura, ja que requeria poc esforç físic i gran habilitat manual.