La Pedra de Llinàs, o Pedra del Diable, és un menhir prehistòric que es va descobrir l’any 1996 al peu del turó de Can Tacó, a Montmeló. Bastit sobre un gran bloc de granit (granodiorita), fa 2,37 m d’alçada per 82 cm d’amplada, i conserva un gravat rupestre o inscultura en forma de jou o doble oval a la cara principal. Aquest símbol, força recurrent en l’art megalític bretó, s’ha documentat en altres menhirs del Baix Vallès, com el de Castellruf (Santa Maria de Martorelles) i el del Pla de les Pruneres (Mollet) i el dels Palaus (Agullana, Alt Empordà). La Pedra de Llinàs també presenta dos solcs transversals que podrien correspondre a l’intent de tallar el menhir per obtenir-ne tres blocs de grans dimensions similars als que es documenten en alguns murs de l’assentament romà de Can Tacó, situat al cim del turó del mateix nom.
De la Pedra de Llinàs destaca el gravat en forma de jou o doble oval que recorre la cara frontal del menhir. Està seccionat pel solc transversal, corresponent a un intent de tall de la pedra per obtenir-ne blocs constructius.