Llívia ha estat ocupada i habitada de forma ininterrompuda des de finals de l'edat del bronze fins als nostres dies alternant-se el seu poblament dalt del turó i a la seva falda. Aquest enclavament dins de França ha estat, a més, la capital natural de la comarca fins a la fundació de Puigcerdà (1177-1178) i, sempre, un importantíssim baluard militar. Tant va ser així que el rei Carles I, el 1528, s'hi refereix com a ''Vila''. Gràcies a aquest títol, Llívia restarà sota la sobirania espanyola després del tractat dels Pirineus i de Llívia (1659-1660).
Aquest àmbit pretén fer un repàs per aquesta singular història, tant dels moments en què Llívia funciona com a centre o capital com en aquells moments que, per l’esdevenir polític del moment, perd la seva capacitat gestora en profit d'altres poblacions més o menys pròximes.