A partir d’època tardana els enterraments tendeixen a agrupar-se formant veritables cementiris a cel obert. El probable enterrament en aquesta zona de les restes mortals de Fructuós, Auguri i Eulogi, martiritzats l’any 259 dC a l’arena de l’amfiteatre, degué significar l’inici d’una densa necròpolis al voltant de la tomba dels sants. A inicis del s. V s’alçà una basílica cementirial en memòria dels màrtirs. La quantitat i qualitat dels enterraments que ocupaven el subsòl de la basílica i les criptes annexes mostra la importància de l’edifici i el desig de reposar vora les relíquies dels sants (ad Sanctos).
En el cementiri predominen els enterraments a terra, dins d’àmfores, taüts de fusta o sota tègules (planes i a doble vessant), coronats per túmuls de forma diversa (planta rectangular i secció troncocònica, en forma de mensae –taula–, etc.)