Cercador de museus i localitats

Museu Etnogràfic de Ripoll

09. Llana i cànem

Sala de la llana i el cànem.

Sala de la llana i el cànem.

Les cases de pagès reservaven un petit tros de terra i hi tenien una cura especial; aquesta part singularment ben conreada era el canemar. Però les atencions no acabaven amb el cultiu. Una vegada arrencada la planta, se la sotmetia a una sèrie de processos que recollien l’experiència de generacions: s’amarava, es posava a assecar, es trencava, i es filava i es teixia, fent servir eines com ara les trencadores, les bregadores, les espadadores i el pinte. De totes les operacions que es duien a terme, també en resultà un vocabulari tan específic com el de les eines, amb paraules com canemuixes, espadar, bri, borra, bregar, cerro, moixell, etc.

A l’època dels fundadors del museu, l’elaboració de roba amb cànem ja havia caigut en desús. Formava part d’un món obsolet, de les tasques pròpies d’una pagesia atàvica que es trobava en vies de desaparició. I, amb aquesta, també s’acabaven el cultiu del cànem, les eines per treballar-lo, les tècniques de manipulació i el vocabulari que s’hi relacionava.

Tot un pòsit de coneixement ancestral que aconseguia transformar una planta en llençols, cobrellits, estovalles, camises, mitjons, sacs i draps.

OBJECTES

<p>Teler.&nbsp;Museu Etnogr&agrave;fic de Ripoll.</p>

<p>&nbsp;</p>
Teler
Teler
scroll to top icon