Els pobles manifesten la pròpia interpretació del més enllà a través de la religiositat, en forma de creences, històries sagrades i ritus. Sense el sentiment espiritual, no considerarien acomplerts en la seva totalitat la vida i el cosmos. La religió és, a més, el resultat de múltiples influències, des de les geogràfiques fins a les relacionades amb les activitats humanes, que en van conformant la personalitat.
Un bon exemple és l'establiment dels monestirs com a empreses de transformació religiosa i econòmica enfront del poder feudal laic. Al Ripollès la influència de les muntanyes, els rius i els avencs, el temor de les tempestes i de les sequeres o les històries de bruixes, expliquen tant la construcció de comunidors com la devoció per molts dels sants que es veneren a la comarca. La cristianització de l'orografia la localitzem als santuaris de Montgrony i de Núria, amb símbols que, ultrapassant els límits de referència, trobem escampats arreu de Catalunya. També ho han estat històricament els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses, o mites com el del comte Arnau.