L’altar de Lluçà és l’exemple més significatiu del corrent italobizantí arribat a Catalunya als voltants de l’any 1200. A diferència de les obres conservades del primer període d’aquest corrent, a l’altar de Lluçà hi apareix una escena iconogràfica nova: la coronació de la Mare de Déu, molt utilitzada pel nou art gòtic francès. L’altra cara lateral presenta un tema també força original: la Mare de Déu amb els set dons de l’Esperit Sant. La cara frontal presenta imatges del cicle de l’Encarnació i tenia decoració amb làmina de metall colrada. L’obra destaca per la seva gran qualitat artística.