Dins la societat aranesa dels segles XVIII i XIX, el vestit era una necessitat cara. Per això, el rober dels habitants d’Aran era molt reduït, fins i tot el dels més rics i afortunats.
La major part de les peces de vestir es portaven i conservaven durant molt de temps, a vegades tota la vida, i s’arribaven a deixar en testament.
Les noces eren un dels pocs moments privilegiats en la vida de les persones per formar l’aixovar i adquirir noves peces de vestir. Per això aquestes es consignaven detalladament en els capítols matrimonials que signava el futur matrimoni.