Puig de Castellet és un petit recinte de 650 m2 de superfície de forma més o menys pentagonal, envoltat per una muralla reforçada amb torres i format per onze habitatges disposats perimetralment i oberts a un espai central. Ocupa la pràctica totalitat d’un petit replà allargassat, protegit al sud-est de manera natural per l’esperó que constitueix el cim del turó. Aquest cim l’amaga visualment del mar i de la zona circumdant, i, alhora, li serveix d’excel·lent talaia. El material arqueològic que s’hi ha recuperat ha permès datar-lo a la segona meitat del segle III aC, per la qual cosa s’ha pogut relacionar l’existència de Puig de Castellet amb el domini cartaginès, i el seu ràpid abandó, amb la consolidació de la nova dominació romana. Actualment, el jaciment està consolidat i museïtzat, i és visitable.