Al museu s’exposen una sèrie de joguets que podríem definir com a simbòlics, és a dir, aquells que permeten a l’infant imitar el món de l’adult a través de la representació mental de rols socials i objectes ficticis que reprodueixen la realitat, de forma més o menys fidel segons l’època. A través del joc i del joguet, l’infant assimila una gran quantitat d’informació referent a la vida de l’adult.
En aquest àmbit hi trobem joguets religiosos com esglésies, altars amb els elements que li donen sentit, figuretes que componen processons i diverses casulles. A principi del segle XX a Catalunya era habitual que els nens juguessin a fer de capellans, tal com es pot comprovar amb les diverses fotografies que acompanyen les peces. Nens i nenes jugaven a batejar els ninos, a celebrar missa o a portar el viàtic. Amb la proclamació de la República l’any 1931, aquest joc va desaparèixer.
En aquest àmbit també es poden veure nines de diferents èpoques i materials, des de les pepes, les típiques catalanes fetes de cartró, fins a les nines de cera, porcellana i feltre, així com la primera Barbie, ja de plàstic, que data de 1959. Tradicionalment la nina ha complert la funció social de preparar les nenes per al paper que se’ls assignava ja de ben petites: la cura dels fills i de la casa. El món domèstic també es veu representat amb les cuinetes, els jocs de te, el menjar en miniatura de les cases de nines i utensilis com planxes i màquines de cosir.