Gaudí & trencadís
Creativitat i reciclatge
«El color és vida.» (Antoni Gaudí)
El mosaic de trencadís és una de les imatges que millor identifiquen l’arquitectura d’Antoni Gaudí (1852-1926). A Catalunya i a València, des de l’edat mitjana, els murs es recobrien amb rajoles de colors, un recurs de gran bellesa i funcionalitat higiènica. Als anys del Modernisme, l’arquitectura representa, gràcies a l’ús adequat de l’ornamentació, la síntesi de totes les arts, creant una rica combinació de formes, volums, textures i també de colors.
Gaudí va experimentar amb tot tipus de materials, en especial la ceràmica, substituint el tall regular de la tradicional tessel·la del mosaic pel fragment atzarós: la “trenca”, d’aquí la denominació de trencadís. Al seu entorn, va brollar tot un estol d’artesans, industrials i manobres -destacant l’arquitecte Josep M. Jujol (1879-1949)-, amb qui va compartir la creativitat i també la seva afecció pel reciclatge de materials.
ÀMBITS
ÀMBIT 1 El mosaic i el seu ”germà petit”, el trencadís. L’art de fragmentar per
ÀMBIT 1 El mosaic i el seu ”germà petit”, el trencadís. L’art de fragmentar per crear un tot indivís
ÀMBIT 2 L’evolució del trencadís a l’obra de Gaudí. Pas a pas. Obra a obra
ÀMBIT 2 L’evolució del trencadís a l’obra de Gaudí. Pas a pas. Obra a obra
OBJECTES
Diferents tipologies dels mosa
Diferents tipologies dels mosaics en el Modernisme: romà, venecià, petri, ceràmic i la variant del trencadís
Altres tècniques de recobrimen
Altres tècniques de recobriment de superfícies, definides també com a mosaics: mosaics hidràulics i mosaics de gres
Primeres peces que passen de t
Primeres peces que passen de tessel·les a fragments, creant la idea del trencadís; pas del tall regular a l’irregular.
La Torre Bellesguard (Barcelon
La Torre Bellesguard (Barcelona,1900-1909). La pedra, revestiment i recurs natural
La Casa Batlló (Barcelona, 190
La Casa Batlló (Barcelona, 1904-1906). El fragment, unitat de l’element orgànic
El Park Güell (Barcelona, 1900
El Park Güell (Barcelona, 1900-1914). Els plafons de la Sala Hipòstila. Surrealisme primigeni (1909)
El Park Güell (1900-1914). El
El Park Güell (1900-1914). El banc ondulat. El mirador de colors sobre Barcelona (1909-1914)
La Casa Milà Segimon, la Pedre
La Casa Milà Segimon, la Pedrera (Barcelona, 1906-1911). La forma per damunt del color
L’Església de la Colònia Güell
L’Església de la Colònia Güell (1908-1914). La rellevància dels materials essencials
MAPA
INFORMACIÓ
ADREÇA
C/ Fonollar, s/n08870 Sitges (Garraf)
TARIFES
Entrada 5 €
TELÈFON
+34 93 894 03 64WEB
http://museusdesitges.catHORARIS
MUSEU DE MARICEL
Del 6 de novembre de 2021 al 27 de març de 2022
Fins al 28 de febrer de 2022
De dimarts a diumenge de 10 h a 17 h
A partir de l'1 de març
De dimarts a diumenge de 10 h a 19 h
COM S'HI ARRIBA
DES DE BARCELONA
- Vehicle propi: Autopista C-32 fins a la sortida 30 (Sitges Centre).
- Tren: Línia R2 Sud des de l’estació de França.
- Autocar: Línia MonBus des de la ronda Universitat.
DES DE TARRAGONA
- Vehicle propi: Carretera N-240, autopista AP-7 i autopista C-32 fins a la sortida 30 (Sitges Centre).
- Tren: Línia R15 o línia R16 des de l’estació de Tarragona i línia R2 Sud des de l’estació de Sant Vicenç de Calders.
- Autocar: Línia MonBus des de la plaça Imperial Tàrraco i línia Plana des de la plaça Eduard Maristany de Vilanova i la Geltrú.
DES DE LLEIDA
- Vehicle propi: Carretera LL-12, autopista AP-2 i autopista C-32 fins a la sortida 30 (Sitges Centre).
DES DE GIRONA
- Vehicle propi: Carretera C-65, autopista AP-7, ronda de Dalt i autopista C-32 fins a la sortida 30 (Sitges Centre).
COORDENADES GPS
- Latitud: 41.234870 (41º 14' 5.53" N)
– Longitud: 1.812471 (1º 48' 44.9" E)
