L’escorxador, poc després de finalitzada la seva construcció l’any 1908.
A finals del segle XIX, l’higienisme entra en el discurs urbanístic de la ciutat de Tortosa, i es construeix un escorxador adaptat a les noves normatives sanitàries. L’edifici està estructurat en pavellons independents separats per carrers i patis oberts per facilitar la ventilació. Seguint l’ordre de les diferents activitats que s’hi desenvolupaven, i separant els diversos tipus de bestiar, hi trobem una successió de naus (corral, sacrifici, aireig). Aquesta seqüència funcional eliminava, alhora, l’encreuament de circulacions.
L’edificació, projectada per Pau Monguió i Segura l’any 1905, s’enquadra estilísticament en el primer Modernisme, amb influències arabitzants en l’ús del maó vist i l’aplicació decorativa de la ceràmica vidrada.
Pau Monguió i Segura (Tarragona, 1865 - Barcelona, 1956) es va titular en arquitectura el 1889 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va ser alumne de Lluís Domènech i Montaner. L’any 1890 va prendre possessió del càrrec d’arquitecte municipal de Tarragona. Posteriorment, es va traslladar a Terol, on va exercir de tècnic municipal i, també, provincial. Va intercalar les estades professionals a Terol amb l’actuació a Tortosa com a arquitecte municipal.
