Joaquim Vancells i Vieta (Barcelona, 1866-1942) és un artista polifacètic que va treballar en diferents camps buscant sempre l’obra d’art total. Juntament amb Alexandre de Riquer, va difondre els principis modernistes a Terrassa. Amb tot, però, la seva pintura està més marcada per la seva forta personalitat que pels preceptes modernistes.
L’obra en qüestió presenta un paisatge muntanyenc amb un pastor i el seu ramat. Una de les temàtiques que dominen la seva obra de maduresa és manifestament la rural. Els boscos i les valls estan coberts d’una boirina que n’apaga la llum i els colors. Aquest tipus de pintura d’atmosfera melangiosa és el que més prestigi li va portar. Va participar molt activament a l’Agrupació Regionalista entre 1900 i 1907, que li va servir de plataforma d’actuació. Una de les iniciatives que impulsà aquesta entitat fou la creació d’una escola de dibuix, on Vancells feia classes de franc.