Els romans eren un poble religiós que implantà la religió tradicional, els déus del panteó i el culte imperial. Amb l’expansió de l’Imperi, sobretot cap a Orient, s’hi afegiren nous déus i noves creences, entre les quals destacaren el mitraisme i el cristianisme. La vida quotidiana també tenia un fort component religiós i es barrejaven, a més, màgia i supersticions.
La religió romana pretenia apropar els homes als déus, essencialment per estar en pau amb ells i conviure-hi amb harmonia. Adoraven molts déus, d’alguns dels quals tenim referència arqueològica a Iluro: entre els més importants —els que conformen el panteó—, hi ha testimonis de culte a Juno, Mercuri, Venus i Bacus i, també, d’altres déus secundaris com Silvà o el Bon Succés.
La llei i la tradició romana establien que els cementiris havien d’estar a fora de la ciutat. El cementiri d’Iluro es localitzava a l’indret que actualment correspon als carrers de la Riera, de Barcelona i de Sant Josep, i es perllongava seguint el traçat de la via Augusta cap als actuals carrers de Sant Benet i de Miquel Biada. Aquest cementiri fou utilitzat des del segle I aC fins al segle IV dC.