Des de l’antiguitat, el punt ha estat un element més de la manufactura tèxtil tradicional, com ho era filar, fer puntes, cosir o brodar. Els articles de punt que es produïen a la llar, generalment destinats al consum familiar, es teixien a mà amb fibres naturals com el lli i la llana, i a partir del segle XVIII, el cotó. La producció més luxosa, feta amb fibres com la seda, s’adreçava a les classes socials benestants i s’encarregava a artesans especialitzats que treballaven en petits obradors, amb màquines d’accionament manual.