La col·lecció de carros acaba amb el tractor com a mostra de l’evolució de la maquinària al món rural.
Els carros que s’exhibeixen en aquesta sala ens recorden que, fins fa poques dècades, aquest va ser el mitjà de transport preferent del camp i arreu.
Un carro es compon bàsicament de tres peces: un empostissat horitzontal, amb baranes o sense, dos braços per enganxar els animals de tir i les rodes.
L’ofici de carreter comprenia tant confeccionar com menar carros. Era considerat un ofici de difícil aprenentatge, i per això gaudia de certa reputació dins el poble. També coneguts com a mestres d’aixa, els carreters havien de ser alhora bons fusters i bons ferrers.
L’ús del carro va fer canviar el disseny de les cases per tal que s’hi pogués maniobrar a dins: entrades amples, carrils de pedra viva, cantoneres per protegir les parets, etc. Fins i tot els carrers de les poblacions estaven configurats i pensats perquè el pas dels carros no provoqués inconvenients.
El carro d’escales, el de torn, la tartana, el de difunts, la jardinera, la mallorquina, etc. són alguns dels carros que actualment només es troben en museus, i que han quedat en desús a causa de la revolució que ha suposat el motor d’explosió.
