Fruit de la revolució tecnològica del segle XIX, la pianola és un instrument de reproducció mecànica de la música, i també un dels primers sistemes d’enregistrament ideats per a la comercialització del suport: el rotlle de paper perforat. Mentre el rotlle corre, un sistema pneumàtic insufla aire: si hi ha forat, sona; si no hi ha forat, no sona. A més, l’intèrpret podia controlar el tempo i la dinàmica per afegir-hi un toc personal. En aquesta pianola, fabricada a Nova York, podem veure el rotlle preparat per girar i part dels complexos sistemes interns.