Cercador de museus

Museu de la Música de Barcelona

Barcelona

<p>El Museu de la M&uacute;sica &eacute;s a L&rsquo;Auditori de Barcelona, molt a prop del TNC i la pla&ccedil;a de les Gl&ograve;ries. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Sara Guastev&iacute;</p>

El Museu de la Música és a L’Auditori de Barcelona, molt a prop del TNC i la plaça de les Glòries. © Museu de la Música. Foto: Sara Guasteví

La música ens emociona i participa de manera decisiva a construir la vida social.

El Museu de la Música de Barcelona proposa un viatge pels diversos mons de la música —la història i les cultures— a través d’instruments musicals i de l’escolta de música a les mateixes sales. Exposa una col·lecció de prop de dos-cents instruments, cada un dels quals té l’empremta de les persones que l’han construït i l’han utilitzat per fer música.

La visita comença amb els elements comuns de la música, com la melodia, el ritme i el timbre. Continua, amb els audiovisuals, viatjant des de l’edat mitjana fins al segle XX, fent una parada en dos espais especials, la sala dels músics catalans i la col·lecció de guitarres, i acabant a la sala d’interactius.

I dels instruments, passem a l’experiència de la música: el museu organitza concerts amb els seus instruments històrics, que completen la programació de L’Auditori, avui la casa de la música de Barcelona.

AUDIOGUIA

Escolta l'audioguia d'aquest museu

Tots els àudios disponibles

ÀMBITS

<p>La formaci&oacute; orquestral pren forma durant el classicisme. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
El classicisme i els corrents nord-europeus
El classicisme i els corrents nord-europeus
<p>Durant el segle XIX, els instruments de teclat es van construir en s&egrave;rie. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
El Romanticisme i la indústria del so al segle XIX
El Romanticisme i la indústria del so al segle XIX
<p>Nous instruments i nous mitjans d&rsquo;enregistrament i reproducci&oacute; de la m&uacute;sica &copy; Rafael Vargas</p>
El segle XX: nous estils i noves tecnologies
El segle XX: nous estils i noves tecnologies
<p>El recorregut per la hist&ograve;ria de la m&uacute;sica comen&ccedil;a amb el naixement de la polifonia. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
L’edat mitjana i el Renaixement: la polifonia
L’edat mitjana i el Renaixement: la polifonia
<p>Col&middot;lecci&oacute; de guitarres del museu, considerada entre les millors del m&oacute;n. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
La guitarra, un diàleg permanent entre la música popular i la culta
La guitarra, un diàleg permanent entre la música popular i la culta
<p>El bosc d&rsquo;instruments musicals explica els elements comuns de la m&uacute;sica. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
La música, fenomen universal
La música, fenomen universal
<p>Sala de teclats que recull algunes de les peces m&eacute;s emblem&agrave;tiques i on se celebren concerts. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
La nova música: el sentit harmònic del Barroc
La nova música: el sentit harmònic del Barroc
<p>Conjunt d&rsquo;instruments de cobla. Les m&uacute;siques populars i &egrave;tniques conviuen amb la m&uacute;sica orquestral del segle XIX. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
La tradició i la música popular
La tradició i la música popular
<p>Sala dedicada a la m&uacute;sica a Catalunya del tombant dels segles XIX i XX. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Pep Herrero</p>
Música i societat a Catalunya (1880-1950)
Música i societat a Catalunya (1880-1950)
<p>Els nous mitjans de difusi&oacute; fan m&eacute;s permeables les fronteres culturals; la m&uacute;sica viatja m&eacute;s. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Viatgen els homes, viatja la música
Viatgen els homes, viatja la música

OBJECTES

<p>Balafo (Guinea Equatorial), 1850-1900. &copy; Gabriel Serra</p>
Balafo de Guinea Equatorial
Balafo de Guinea Equatorial
<p>El bandone&oacute; i la concertina s&oacute;n aer&ograve;fons de lleng&uuml;eta lliure amb teclat. CC-BY- SA-3.0 By Enfo</p>
Els instruments de llengüeta
Els instruments de llengüeta
<p>Fagot Andr&eacute;s Vidal (Barcelona), 1850-1900. &copy; Gabriel Serra</p>
Fagot Vidal
Fagot Vidal
<p>El museu recull una bona mostra d&rsquo;instruments populars, especialment catalans &copy; Rafael Vargas</p>
Flautes i tamborins
Flautes i tamborins
<p>Fortepiano Miguel Slocker (Madrid), 1831. &copy; Rafael Vargas</p>
Fortepiano Slocker
Fortepiano Slocker
<p>Fortepiano Johannes Zumpe (Londres), 1776. CC-BY Sara Guastev&iacute;</p>
Fortepiano Zumpe
Fortepiano Zumpe
<p>Gamelan Gong Kebyar. Va participar a l&rsquo;Expo&nbsp;92 de Sevilla. El museu exposa nom&eacute;s una part del conjunt de 31 instruments. &copy; Rafael Vargas</p>
Gamelan d’Indonèsia
Gamelan d’Indonèsia
<p>Garamut (Nova Guinea), 1900-1950. &copy; Gabriel Serra</p>
Garamut de Nova Guinea
Garamut de Nova Guinea
<p>PEU DE FOTO Guitarra barroca, anomenada Guitarra dels Lleons (Espanya), c. 1700. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Guitarra dels Lleons
Guitarra dels Lleons
<p>Guitarra el&egrave;ctrica Gibson Les Paul. &copy;&nbsp;Eduard Selva</p>
Guitarra elèctrica Gibson
Guitarra elèctrica Gibson
<p>El museu exposa la guitarra que va pert&agrave;nyer a Vict&ograve;ria dels &Agrave;ngels. &copy; Eduard Selva</p>
Guitarra Pagés
Guitarra Pagés
<p>Orgue Manuel P&eacute;rez Molero (Seg&ograve;via), 1739. &copy; Rafael Vargas</p>
Orgue Pérez Molero
Orgue Pérez Molero
<p>Piano Chassaigne Fr&egrave;res (Barcelona), 1915. &copy; Pep Herrero</p>
Piano Mompou
Piano Mompou
<p>El rabab i la gralla s&oacute;n avui dos instruments supervivents de l&rsquo;&egrave;poca medieval. &copy; Rafael Vargas</p>
Rabab i gralla
Rabab i gralla
<p>Viola de roda Christian Rault (Le Vanneau, Fran&ccedil;a), 2006. &copy; Rafael Vargas</p>
Viola de roda
Viola de roda
<p>Viol&iacute; Jos&eacute; Contreras (Madrid), 1741. &copy; Rafael Vargas</p>
Violí Contreras
Violí Contreras
<p>Viol&iacute; de botzina. Compagnie&nbsp;Fran&ccedil;aise du Gramophone, c. 1900. &copy; Rafael Vargas</p>
Violí de botzina
Violí de botzina
<p>Violoncel Joan Guillam&iacute; (Barcelona, 1756). &copy; Rafael Vargas</p>
Violoncel Guillamí, 1756
Violoncel Guillamí, 1756
<p>Yang ch&rsquo;in (Xina), segles XIX-XX. &copy; Rafael Vargas</p>
Yang ch’in de Xina
Yang ch’in de Xina
<p>Zamar (Rif, Marroc), 1900-1950. &copy; Gabriel Serra</p>
Zamar del Marroc
Zamar del Marroc
<p>Kundu MDMB1370&nbsp;&copy; Gabriel Serra</p>
Kundu
Kundu
<p>Corneta muda MDMB 11117&nbsp;&copy; Esther Fern&aacute;ndez</p>
Cornetes Bassano
Cornetes Bassano
<p>Claviorgue Lorenz Hauslaib (Nuremberg), c.&nbsp;1590-1600. CC-BY Sara Guastev&iacute;</p>
Claviorgue Hauslaib
Claviorgue Hauslaib
<p>Clavic&egrave;mbal Christian Zell (Hamburg), 1737 CC-BY Sara Guastev&iacute;</p>
Clavicèmbal Zell
Clavicèmbal Zell
<p>Viola da gamba MDMB 412 &copy;Gabriel Serra</p>
Viola da gamba Barak Normal i...
Viola da gamba Barak Normal i Joachim Tielke
<p>Arxilla&uuml;t MDMB 404&nbsp;&copy; Gabriel Serra</p>
Arxillaüts i llaüt
Arxillaüts i llaüt
<p>Un dels lla&uuml;ts (vista posterior) va ser constru&iuml;t per Max Unverdorben a Ven&egrave;cia, i l&rsquo;altre (vista frontal), per Hans Hovb Muler. &copy; Rafael Vargas</p>
Llaüts renaixentistes
Llaüts renaixentistes
<p>Piano de cua Carl R&ouml;nisch (Dresden, Alemanya), c. 1905. &copy; Rafael Vargas</p>
Piano Rönisch d’Albéniz
Piano Rönisch d’Albéniz
<p>Saltiri MDMB 1384&nbsp;&copy; Eduard Selva</p>
Saltiris
Saltiris
<p>Viol&iacute; MDMB 851&nbsp;&copy; Rafael Vargas</p>
Violí Etienne Maire
Violí Etienne Maire
<p>Pianola MDMB 1702&nbsp;&copy; Rafael Vargas</p>
Pianola
Pianola
<p>Flauta travessera MDMB 145&nbsp;&copy; Jordi Puig</p>
Flauta travessera de vidre
Flauta travessera de vidre
<p>Viol&iacute; bast&oacute; MDMB 416&nbsp;&copy; Rafael Vargas</p>
Violí bastó
Violí bastó
<p>Bucc&eacute;n MDMB 534 CC-BY Sara Guastev&iacute;</p>
Buccén
Buccén
<p>Guitarra MDMB 12157&nbsp;&copy; Eduard Selva</p>
Guitarra "Pascuala" i Guitarra...
Guitarra "Pascuala" i Guitarra d'Anselm Clavé
<p>Guitarra Antonio de Torres Jurado (Sevilla), 1859. &copy; Rafael Vargas</p>
Guitarra Torres
Guitarra Torres
<p>Tenora Andreu Toron (Perpiny&agrave;), 1854-1900. CC-BY Sara Guastev&iacute;</p>
Tenora Toron de Pep Ventura
Tenora Toron de Pep Ventura
<p>Els aven&ccedil;os tecnol&ograve;gics es van fer sentir en els instruments de metall, que van guanyar en diversitat i cromatisme. &copy; Rafael Vargas</p>
Instruments de metall del segl...
Instruments de metall del segle XIX
<p>Ordinador Atari 1987 (Corea) MDMB 1519 CC-BY Sara Guastev&iacute;</p>
Ordinador Atari
Ordinador Atari
<p>Cristall tromb&oacute; MDMB11204 @ Pep Herrero</p>
Cristall trombó
Cristall trombó
<p>Sitar MDMB 959&nbsp;&copy; Rafael Vargas</p>
Tabla, Sitar i Tambura
Tabla, Sitar i Tambura
<p>Ocarina MDMB 1078&nbsp;&copy; Gabriel Serra</p>
Ocarina
Ocarina

INFORMACIÓ

ADREÇA
TARIFES
TELÈFON
WEB
http://ajuntament.barcelona.cat/museumusica/
HORARIS
COM S'HI ARRIBA
EMAIL
museumusica@bcn.cat

MAPA

CONTACTE

scroll to top icon