Cercador de museus

Museu de la Música de Barcelona

Barcelona

<p>El Museu de la M&uacute;sica &eacute;s a L&rsquo;Auditori de Barcelona, molt a prop del TNC i la pla&ccedil;a de les Gl&ograve;ries. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Sara Guastev&iacute;</p>

El Museu de la Música és a L’Auditori de Barcelona, molt a prop del TNC i la plaça de les Glòries. © Museu de la Música. Foto: Sara Guasteví

La música ens emociona i participa de manera decisiva a construir la vida social.

El Museu de la Música de Barcelona proposa un viatge pels diversos mons de la música —la història i les cultures— a través d’instruments musicals i de l’escolta de música a les mateixes sales. Exposa una col·lecció de prop de dos-cents instruments, cada un dels quals té l’empremta de les persones que l’han construït i l’han utilitzat per fer música.

La visita comença amb els elements comuns de la música, com la melodia, el ritme i el timbre. Continua, amb els audiovisuals, viatjant des de l’edat mitjana fins al segle XX, fent una parada en dos espais especials, la sala dels músics catalans i la col·lecció de guitarres, i acabant a la sala d’interactius.

I dels instruments, passem a l’experiència de la música: el museu organitza concerts amb els seus instruments històrics, que completen la programació de L’Auditori, avui la casa de la música de Barcelona.

AUDIOGUIA

Històries d’una col·lecció

Escolta l'audioguia d'aquest museu

Tots els àudios disponibles

ÀMBITS

<p>Sala de teclats que recull algunes de les peces m&eacute;s emblem&agrave;tiques i on se celebren concerts. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
El barroc i els grans instruments de teclat
El barroc i els grans instruments de teclat
<p>La formaci&oacute; orquestral pren forma durant el classicisme. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
El classicisme i els corrents nord-europeus
El classicisme i els corrents nord-europeus
<p>Durant el segle XIX, els instruments de teclat es van construir en s&egrave;rie. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
El Romanticisme i la indústria del so al segle XIX
El Romanticisme i la indústria del so al segle XIX
<p>Nous instruments i nous mitjans d&rsquo;enregistrament i reproducci&oacute; de la m&uacute;sica: el fon&ograve;graf i el gram&ograve;fon &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
El segle XX: nous estils i noves tecnologies
El segle XX: nous estils i noves tecnologies
<p>El recorregut per la hist&ograve;ria de la m&uacute;sica comen&ccedil;a amb el naixement de la polifonia. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
L’edat mitjana i el Renaixement: la polifonia
L’edat mitjana i el Renaixement: la polifonia
<p>Col&middot;lecci&oacute; de guitarres del museu, considerada entre les millors del m&oacute;n. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
La guitarra
La guitarra
<p>El bosc d&rsquo;instruments musicals explica els elements comuns de la m&uacute;sica. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
La música, fenomen universal
La música, fenomen universal
<p>Conjunt d&rsquo;instruments de cobla. Les m&uacute;siques populars i &egrave;tniques conviuen amb la m&uacute;sica orquestral del segle XIX. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
La tradició i la música popular
La tradició i la música popular
<p>Sala dedicada a la m&uacute;sica a Catalunya del tombant dels segles XIX i XX. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Pep Herrero</p>
Música i societat a Catalunya (1880-1950)
Música i societat a Catalunya (1880-1950)
<p>Els nous mitjans de difusi&oacute; fan m&eacute;s permeables les fronteres culturals; la m&uacute;sica viatja m&eacute;s. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Viatgen els homes, viatja la música
Viatgen els homes, viatja la música

OBJECTES

<p>Balafo (Guinea Equatorial), 1850-1900. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Gabriel Serra</p>
Balafo de Guinea Equatorial
Balafo de Guinea Equatorial
<p>Clavic&egrave;mbal Christian Zell (Hamburg), 1737. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Clavicèmbal Zell
Clavicèmbal Zell
<p>Claviorgue Lorenz Hauslaib (Nuremberg), c.&nbsp;1590-1600. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Sara Guastev&iacute;</p>
Claviorgue Hauslaib
Claviorgue Hauslaib
<p>El bandone&oacute; i la concertina s&oacute;n aer&ograve;fons de lleng&uuml;eta lliure amb teclat. CC-BY- SA-3.0 By Enfo</p>
Els instruments de llengüeta
Els instruments de llengüeta
<p>Fagot Andr&eacute;s Vidal (Barcelona), 1850-1900. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Gabriel Serra</p>
Fagot Vidal
Fagot Vidal
<p>El museu recull una bona mostra d&rsquo;instruments populars, especialment catalans &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Flautes i tamborins
Flautes i tamborins
<p>Fortepiano Miguel Slocker (Madrid), 1831. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Fortepiano Slocker
Fortepiano Slocker
<p>Fortepiano Johannes Zumpe (Londres), 1776. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Sara Guastev&iacute;</p>
Fortepiano Zumpe
Fortepiano Zumpe
<p>Gamelan Gong Kebyar. Va participar a l&rsquo;Expo&nbsp;92 de Sevilla. El museu exposa nom&eacute;s una part del conjunt de 31 instruments. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Gamelan d’Indonèsia
Gamelan d’Indonèsia
<p>Garamut (Nova Guinea), 1900-1950. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Gabriel Serra</p>
Garamut de Nova Guinea
Garamut de Nova Guinea
<p>PEU DE FOTO Guitarra barroca, anomenada Guitarra dels Lleons (Espanya), c. 1700. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Guitarra dels Lleons
Guitarra dels Lleons
<p>El museu exposa la guitarra que va pert&agrave;nyer a Vict&ograve;ria dels &Agrave;ngels. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Eduard Selva</p>
Guitarra Pagés
Guitarra Pagés
<p>Guitarra Antonio de Torres Jurado (Sevilla), 1859. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Guitarra Torres
Guitarra Torres
<p>Els aven&ccedil;os tecnol&ograve;gics es van fer sentir en els instruments de metall, que van guanyar en diversitat i cromatisme. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Instruments de metall del segl...
Instruments de metall del segle XIX
<p>Un dels lla&uuml;ts (vista posterior) va ser constru&iuml;t per Max Unverdorben a Ven&egrave;cia, i l&rsquo;altre (vista frontal), per Hans Hovb Muler. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Llaüts renaixentistes
Llaüts renaixentistes
<p>Ordinador Atari, baix el&egrave;ctric Rickenbacker i guitarra el&egrave;ctrica Gibson Les Paul. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Ordinador, baix i guitarra elè...
Ordinador, baix i guitarra elèctrics
<p>Orgue Manuel P&eacute;rez Molero (Seg&ograve;via), 1739. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Orgue Pérez Molero
Orgue Pérez Molero
<p>Piano Chassaigne Fr&egrave;res (Barcelona), 1915. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Pep Herrero</p>
Piano Mompou
Piano Mompou
<p>Piano de cua Carl R&ouml;nisch (Dresden, Alemanya), c. 1905. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Piano Rönisch d’Albéniz
Piano Rönisch d’Albéniz
<p>El rabab i la gralla s&oacute;n avui dos instruments supervivents de l&rsquo;&egrave;poca medieval. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Rabab i gralla
Rabab i gralla
<p>Tenora Andreu Toron (Perpiny&agrave;), 1854-1900. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: : Sara Guastev&iacute;</p>
Tenora Toron de Pep Ventura
Tenora Toron de Pep Ventura
<p>Viola de roda Christian Rault (Le Vanneau, Fran&ccedil;a), 2006. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Viola de roda
Viola de roda
<p>Viol&iacute; Jos&eacute; Contreras (Madrid), 1741. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Violí Contreras
Violí Contreras
<p>Viol&iacute; de botzina. Compagnie&nbsp;Fran&ccedil;aise du Gramophone, c. 1900. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Violí de botzina
Violí de botzina
<p>Violoncel Joan Guillam&iacute; (Barcelona, 1756). &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Violoncel Guillamí, 1756
Violoncel Guillamí, 1756
<p>Yang ch&rsquo;in (Xina), segles XIX-XX. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Yang ch’in de Xina
Yang ch’in de Xina
<p>Zamar (Rif, Marroc), 1900-1950. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Gabriel Serra</p>
Zamar del Marroc
Zamar del Marroc

INFORMACIÓ

ADREÇA
TARIFES
TELÈFON
WEB
http://ajuntament.barcelona.cat/museumusica/
HORARIS
COM S'HI ARRIBA
EMAIL
museumusica@bcn.cat

MAPA

CONTACTE

scroll to top icon