El Museu inicia el seu discurs a finals del segle XVIII, un moment en què el creixement de la població arreu de Catalunya es tradueix en un augment de terres cultivades, d’edificacions i d’oficis. Els oficis tradicionals i l’aparició d’una primera industrialització provoquen uns grans canvis a Olot i a la comarca.
Procedent de l’Índia, una tècnica d’estampació anomenada d’indianes. Els estampats no van ésser mai quantitativament importants però, tot i això, l’Ajuntament d’Olot va sol·licitar, l’any 1782, la creació d’una escola de dibuix per impulsar la formació dels estampadors.
Fruit de les idees de la Il·lustració i d’un moment de progrés econòmic, el 1783 s’inaugura una escola que de seguida va donar impuls a un ampli ventall d’activitats. El primer director fou Joan Carles Panyó, que coincidí a Olot amb Ramon Amadeu, destacat escultor barceloní que fugia de la Guerra del Francès. Ambdós decoraren esglésies i cases particulars de la ciutat i van deixar un llegat encara avui visitable.