La mostra d’art català contingut en aquest àmbit —que també inclou algunes obres d’autors d’origen espanyol (Sorolla) i internacional (Laurencin, Sacharoff o Foujita)— segueix en paral·lel a l’evolució pictòrica i escultòrica de l’art europeu, des dels inicis del segle XIX i fins ben entrat el segle XX.
El que coneixem com a pintura de cavallet, respon al gust d’una burgesia que segueix unes tendències eclèctiques amb la finalitat de decorar cases i palaus a la recerca d’unes vistes i retrats sempre evocadors que, a ulls d’avui, ens transporten als interessos estètics i socials d’artistes i mecenes. Conformen la base de la pintura de paisatge i del retrat a casa nostra i evidencien la modernitat dels seus postulats.
Des dels romanticisme, un corrent que revolucionarà el pensament en tots els camps i que obra portes a una manera d’entendre l’art més lligat a les impressions de la natura i a l’experiència personal (J. Masriera o Serra), a la pintura més realista que dirigeix l’atenció cap a l’entorn de vida quotidiana (Martí Alsina o F. Masriera) o cap a la captació de la llum natural (Roig Soler o Guillem Roca, des de l’Empordà), arribem al modernisme i noucentisme amb Blay, Nonell, Canals, Casas, Casanovas o Gargallo i al retorn al paisatgisme de Gimeno, Mir o Amat.
Les obres d’aquestes sales provenen de les donacions dels autors i de Concepció Santaló, Víctor Rahola, Alfons Moncanut, M. Mercè Viñas, Anna M. Dalí, Abelard Fàbrega i Eulàlia Mestres.