Cap els anys trenta sorgeix un surrealisme pròpiament empordanès, inspirat en la geografia natural d’aquest espai i representat per Joan Massanet i Àngel Planells.
El referent figuratiu del paisatge de l’Empordà es transforma en taca de color i matèria amb els artistes dels anys cinquanta, els quals es trobaran immersos en un seguit d’especulacions plàstiques i actituds col·lectives que derivaran en grups com Indika (1952), la Primera Manifestació Pictòrica d’Art Contemporani Empordanès (1960), o bé el Grup 5 (1973).
L’art experimental amb què treballen aquests pintors parteix de l’abstracció, que deriva en l’informalisme de Joan Massanet, Ramon Molons i Miquel Capalleras, en el gestualisme de Bartomeu Massot i Patxé, en el constructivisme de Joan Sibecas, en l’abstracció còsmica d’Evarist Vallès, en el suprematisme de Joaquim Llucià, en el cinetisme de Puig Manera, en la nova figuració de Marià Baig i Felip Vilà o en l’expressionisme de Moisès Sidrach i Joan Paradís. L’any 1984 Ansón, Lleixà, Ministral, Pujolboira i Roura creen el Grup 69. Són pintors que tenen en comú la lliure interpretació del paisatge.
En definitiva, l’obra dels artistes empordanesos deixa pas a la varietat de disciplines estètiques pròpies del caràcter interdisciplinari de les últimes tendències, i les col·leccions del Museu de l’Empordà segueixen creixent amb l’obra recent dels artistes més representatius de l’art actual.