Àngel Jové (Lleida, 1940) és un artista que ha treballat en múltiples disciplines, des del disseny fins al cinema, passant per la pintura. Al llarg dels anys setanta enceta una línia de treball conceptual marcadament metafísica en què destaca la fotografia com a element integrador de la iconografia. A partir de l’any 1982, inicia un retorn a la pintura. D’una banda, manté la concepció fonamentalment fotogràfica de l’obra i la mateixa gamma d’ocres, daurats i colors terrosos tan característics de l’artista, i de l’altra, accentua la forta càrrega d’elements simbòlics i poètics, barrejats amb personatges o escenografies inquietants.
Aquesta obra s’inscriu en aquesta línia d’experimentació, que estableix una nova dialèctica entre abstracció i figuració dins un marc encara plenament especulatiu. L’obra mostra una visió molt particular de l’art sacre: una peculiar maternitat plenament inserida dins aquest concepte metafísic al qual hem fet referència, en què formes i els objectes se’ns apareixen molt lentament, com provinents d’una memòria ancestral que sempre té un cert i fascinant regust de mort.