Els visigots valoraven tant les joies que testimonis de l’èpioca expliquen com els plaïa portar quantitat de collarets, braçalets i anells a tots els dits.
Adoptaren les tècniques helenístico-romanes de la filigrana, l’encunyat, el laminat i l’aplicació de pedres semiprecioses, utilitzant tot tipus de material més o menys noble, or, plata, bronze i vidre.
A més, com s’ha vist, extengueren l’aplicació d’aquesta artesania al culte religiós.