Al llarg del segle XVIII es posen les bases de la revolució industrial i de la Catalunya contemporània. L’especialització agrària, fonamentada en el vi i l’aiguardent a les comarques litorals, l’aparició de les manufactures de cotó, o d’indianes, i l’obertura del mercat americà inicien una nova etapa de creixement.
A partir del 1830 el país inicia la industrialització. Vapors i colònies configuren un nou model econòmic basat en el sector tèxtil, i amb aquest, una nova geografia i una nova societat. El gran creixement de les ciutats, que dóna lloc a la construcció d’eixamples, corre paral·lel a l’aparició de dues noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera. D’altra banda, l’estat liberal espanyol aprofundeix la centralització política.
El carlisme, el republicanisme federal i les campanyes proteccionistes són respostes, liderades des de grups socials diversos, a aquest nou model polític. La fi de segle és l’hora de la revitalització de la llengua i la cultura catalanes, amb la Renaixença i el Modernisme.