Pati del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona.
L’any 1991, l’arquitecte Jaume Mutlló i Pàmies va dur a terme el projecte de reforma del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona. L’edifici era format per un conjunt d’habitatges que dificultava la uniformitat i l’accés al museu. El projecte de reforma va integrar aquests espais i els va fer més diàfans. D’aquí va sorgir la distribució actual de les sales que acullen les col·leccions del museu i els diferents departaments i serveis. Un dels espais més reeixits és el del pati del museu. La solució adoptada per cobrir-ne el sostre va permetre obtenir llum natural, que il·lumina les sales que s’obren al seu voltant.
Lluny de ser un lloc de trànsit, l’arquitecte va concebre el pati com un espai de reflexió i contemplació. La font, el so de l’aigua, la verticalitat de les formes i les escultures que acull ―com el Mausoleu Lemonier, de l’escultor Julio Antonio, o l’Homenatge a Julio Antonio, de Francesc Anglès―, conviden el visitant a pujar a la planta superior i descobrir una petita mostra de les obres que formen part del fons del museu.
