El pas del món ibèric al món romà es produeix com a conseqüència de la romanització de les terres gironines a partir del 218 aC amb el desembarcament dels primers romans a Empúries.
Les noves ciutats i les vil·les agrícoles són la base de l’ocupació del territori. Les ciutats són seus del nou poder i les vil·les exploten el camp on el vi, l’oli i els cereals són els principals productes conreats.
Els nous gustos d’una societat plenament romanitzada es reflecteixen en els diferents objectes exposats, alguns de caire personal i delicat.
Els amulets i la representació de déus i mites ens apropen a una nova religiositat que afecta a costums tan bàsics com el ritual funerari.
L’expansió del cristianisme en el Baix Imperi transformarà una societat que mantindrà la seva base econòmica, administrativa i judicial fins i tot en època visigòtica, però que ja presenta una mentalitat i uns costums diferents. Poc a poc la religió cristiana impregna tots els aspectes de la vida quotidiana.