Cercador de museus i localitats

Museu d’Arenys de Mar

L’ofici de puntaire

L'ofici del puntaire. Fotografia de Joan Torrentó. Museu Marès de la Punta. Museu d'Arenys de Mar.

 

L'ofici del puntaire. Fotografia de Joan Torrentó. Museu Marès de la Punta. Museu d'Arenys de Mar.

 

Les puntaires són element essencial en l’elaboració de la punta artesana, de la seva habilitat i destresa depèn en gran part l’èxit final del producte. Tant és així que en molts casos, les puntaires s’especialitzaven en una tècnica, no totes les puntaires eren capaces de fer puntes complexes com la blonda, el valenciennes, el ret fi, la punta d’Alençon...

Les puntaires aprenien l’ofici des de nenes, i a mesura que adquirien experiència podien rebre encàrrecs dels randers. En el cas català la documentació ens explica que els randers distribuïen els patrons i els fils entre les puntaires i aquestes li retornaven en metres que antigament es denominaven canes, les dones treballaven a casa o bé al carrer quan es reunien unes quantes i segurament perquè la llum de dia era més propicia per al treball. Als diferents indrets de l’estat espanyol on es feien puntes per a comercialitzar s’utilitzava generalment el coixí rectangular que es recolza sobre cadira o tenidors per a treballar, amb característiques pròpies segons el lloc. A Camariñas es fan servir pocs boixets i molt gruixots pel tipus de punta que es fa. A Almagro el patró és de color groc, perquè antigament es tenyia amb safrà.

En el cas europeu són més comuns els coixins de sobretaula. El treball a l’agulla és característic de Venècia, i segons la tècnica a França i Bèlgica. Mentre que el boixet predomina a tota Europa. De la importància del treball de les puntaires n’es proba la iniciativa del ministre francès Colbert que l’any 1664 va fer portar puntaires de Venècia perquè ensenyessin la tècnica del treball de l’agulla a puntaires franceses, iniciant així una de les primeres manufactures de productes de luxe.

Malauradament, la puntaire no ha estat sempre una figura valorada o considerada per la seva feina. El fet que mai arribessin a formar un gremi possiblement va fer que mai s’organitzessin per obtenir millores. En molts països europeus la feina de les puntaires es feia a través de convents i hospicis, fet que encara evitava més mesures que les afavorissin. En moltes ocasions, el treball de la puntaire era complement fonamental en l’economia familiar i alguns períodes de crisis van arribar a ser els ingressos principals.

 

OBJECTES

<p>Germanes Ferrer de Sant Vicen&ccedil; de Montalt elaborant el mocador per a la reina Vict&ograve;ria Eug&egrave;nia sota la supervisi&oacute; d&rsquo;Anna Maria Sim&oacute;n. Fotografia d&#39;Aldof Mas (1906).&nbsp;Museu Mar&egrave;s de la Punta. Museu
Reproducció fotogràfica
Reproducció fotogràfica
scroll to top icon