Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 1678-1755) pintà escenes per decorar les estances de famílies benestants de la Barcelona del XVIII. Es va saber adaptar molt bé als gustos de la societat de l’època. Tot i que sovint treballava amb idees i formes adoptades d’altres tradicions, en les seves obres hi ha una preocupació notable per descriure amb sobrietat els paisatges i els personatges del seu entorn de manera realista.
En el quadre La tardor, costumisme i paisatgisme conflueixen per representar una tarda de verema segons una escena ideal, però que podem relacionar fàcilment amb algun paisatge català concret.