El Bages és constituït essencialment per una extensa conca d’erosió vorejada d’altiplans i muntanyes enlairades. Forma part de la Depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l’Ebre, i hi afloren sobretot roques sedimentàries: conglomerats, gresos i lutites (formats respectivament a partir de graves, sorres i fangs), calcàries (formades a partir d’elements esquelètics fòssils) i, puntualment, evaporites (guix i sal comuna formats per precipitació a partir de l’evaporació de l’aigua). La majoria de roques del Bages són de l’Eocè superior o del començament de l’Oligocè, però principalment prop dels rius també hi trobem sediments molt més moderns, d’edat quaternària (de menys d’un milió d’anys), com els que donen lloc a les graveres, on s’han trobat fòssils de grans mamífers, com la defensa (l’ullal) d’un elefant extingit que podeu veure aquí.
Els fòssils més coneguts i més abundants del Bages són d’origen marí. Provenen dels organismes que vivien al mar càlid i poc profund que cobria la comarca durant una part important de l’Eocè o el començament de l’Oligocè. Els sediments del Quaternari de les terrasses fluvials contenen fòssils vertebrats terrestres (elefants).