Cercador de museus i localitats

Museu Comarcal de la Conca de Barberà

La Conca medieval

Vista general de l’àmbit la Conca medieval.

Vista general de l’àmbit la Conca medieval.

Tot i la desaparició de l’estat romà, durant el període visigot es va preservar el sistema econòmic basat en l’agricultura i la dependència de Tarragona a nivell polític i religiós. Després de la invasió musulmana, la Conca va esdevenir terra fronterera fins al segle XII, entre els avanços dels cristians i els darrers reductes musulmans de les muntanyes de Prades.

Amb la conquesta d’aquests indrets es va iniciar la repoblació per mitjà de colons de la Catalunya Vella i l’atorgament de cartes de població per afavorir la creació de noves poblacions. Aquestes cartes, redactades pel comte-rei, estaven destinades al seu propi domini, a nobles del Principat, però també a ordes religioses i militars com la del Temple, que va fundar la comanda de Barberà, o a ordes monàstiques com el Cister, que sota la protecció comtal va erigir el monestir de Poblet, convertit en panteó reial el segle XIV.

En les diverses viles, encapçalades per Montblanc com a cap de vegueria, es va materialitzar l’auge econòmic del moment gràcies a l’activitat de mercaders, artesans, artistes i pagesos. Però també gràcies a la presència dels jueus, organitzats a la Conca en les aljames de Montblanc i Santa Coloma de Queralt fins la seva expulsió a finals del segle XV.

OBJECTES

<p>Segell de la comanda de l&rsquo;Hospital de Barber&agrave; de la Conca.&nbsp;Museu Comarcal de la Conca de Barber&agrave;.</p>

<p>&nbsp;</p>
Segell
Segell
<p>Sivella visig&ograve;tica, segle VII. Museu Comarcal de la Conca de Barber&agrave;.</p>

<p>&nbsp;</p>
Sivella de bronze
Sivella de bronze
scroll to top icon