L’etapa medieval va culminar en una crisi que va perdurar fins al segle XVII. La guerra dels Segadors, unida a una època de males collites, sequeres, plagues i epidèmies, va propiciar l’aparició del bandolerisme. A la Conca, i sobretot a les muntanyes de Prades, actuaven diversos bandolers que van sorgir com a resultat de la pobresa del camp i de les bandositats polítiques del país.
Els nobles de la Conca van participar activament en les confrontacions polítiques de l’època: els nyerros des del govern, com el comte de Santa Coloma, que va ser virrei de Catalunya, i els cadells des de l’oposició, com el senyor de Vallespinosa, Josep de Biure i Margarit; els Alba i els Desclergue de Montblanc; els Llorac de Solivella i els Armengol, barons de Rocafort.
Al segle XVIII va començar una lenta recuperació demogràfica agrària i artesanal. Els artesans estaven agrupats en gremis, on destacaven els teixidors, els ferrers i els assaonadors. Però també artistes, com el pintor montblanquí Cristòfor Hortoneda o l’escriptor Vicenç Garcia, més conegut com el Rector de Vallfogona.