Miró havia vist la transformació de la matèria per l’acció del foc en els seus treballs ceràmics i escultòrics i decideix provar-ho en pintura.
De vegades pinta primer sobre la tela en blanc; d’altres dibuixa amb un ganivet, obrint buits, i altres vegades és el foc qui agredeix abans la tela. Miró maltracta la superfície, la trepitja, hi aplica el bufador, l’esquinça amb el ganivet o amb les tisores. Hi vessa benzina i la deixa cremar lentament. El bastidor calcinat queda al descobert.
És un nou «assassinat de la pintura» als vuitanta anys.