L’estiu del 1918, després del fracàs de la seva exposició a les Galeries Dalmau, Miró decideix imprimir un canvi d’estil a la seva pintura. Fa llavors un seguit de paisatges mirant de copsar-ne els més petits detalls. Retrat d’una vaileta mostra aquesta minuciositat.
Aquesta pintura concilia dues influències. L’una és l’art oriental, que segurament coneix gràcies a l’estampa japonesa, molt popularitzada aleshores i que és perceptible tant en el refinament del dibuix com en l’hàbil simplificació a què sotmet el plantejament naturalista. L’altra prové dels frescos romànics, que inspiren la serenitat de la composició i una sensació d’intemporalitat, fruit de la mirada impersonal però profunda de la nena, així com de la frontalitat, la severitat i l’eficàcia d’una paleta força restringida.