La coincidència temporal entre l’esclat de la Guerra Civil espanyola i l’inici, a Mont-roig, de la sèrie de 27 pintures damunt masonite apunta a una vinculació entre tots dos fets. El suport no és un element secundari, sinó un component plàstic de primer ordre. La masonite és una base neutra que Miró combina amb caseïna, quitrà, sorra, betum i colors a l’oli.
Miró imaginava aquestes pintures alineades com els fotogrames d’una pel·lícula, a manera d’un fris continu que li permetés sortir dels límits estrictes del quadre.
Experimentava amb materials diferents i esperava que l’acarament amb l’obra faria reaccionar l’espectador.