Personatge davant el sol és un exemple de la gestualitat controlada que caracteritza les pintures de Miró a final dels anys seixanta.
El color blanc serveix de suport als altres, però no hi ha cap zona on no vagi acompanyat d’alguna nota cromàtica o d’algun signe. El negre, fet d’un sol traç i sense gaire cura dels límits, defineix el contorn del personatge i dibuixa una rotllana al seu costat, tot deixant un serrell de regalims. La incorporació dels altres colors té molt en compte les divisions i les zones lliures.