Entre l’hivern del 1935 i la primavera del 1936, Miró fa les anomenades pintures salvatges.
«Inconscientment vivia l’atmosfera de malestar característica de quan ha de passar fatalment alguna cosa greu. […] Pressentia una catàstrofe i no sabia quina: van ser les guerres civil espanyola i mundial. Vaig provar de representar aquest ambient tràgic que em torturava i que sentia a dins de mi.»
Miró hi recupera el clarobscur i una certa figuració per transmetre una impressió de realitat, encara que amb una forta càrrega subjectiva que inclou la desolació del paisatge i una intensificació dels colors. Les dimensions reduïdes l’obliguen a treballar amb cura i li permeten recrear-se en els detalls.
El títol recorda una citació de Rembrandt: «És en un femer on trobo robins i maragdes.»