La cuina era l’estança més calenta i millor il·luminada de la casa. Per aquest motiu, aprofitant l’espai situat sota l’escala, hi trobem el llit. El llit es destinava als més vells de la casa o als malalts. Per mitjà de dues portes, el llit quedava amagat de les possibles mirades indiscretes de les persones que acudien a visitar a la família. En aquest cas, una reduïda finestra orientada al rebedor permetia l’entrada de llum dins la petita cambra.
Es tracta d’un llit de fusta de pi dels segles XIX-XX, d’estil francès.