Es tracta del primer descobriment d’art rupestre del territori català, localitzat a finals del segle XIX. Les figures d’aquest abric foren considerades signes o lletres, i es divulgaren en diverses publicacions de caire lingüístic. El penya-segat on s’ubica aquest fris, pintat de color vermell, s’aixeca a la part alta del barranc del Llort. Conté 18 signes i diverses restes del tipus esquemàtic abstracte, visibles entre 1 i 4 metres d’altura. A la part més alta (3,70 m), destaca el nucli més nombrós i un dels més significatius de les muntanyes de Prades.