Fins ara, s’han trobat a Catalunya més de setanta conjunts d’art rupestre prehistòric.
El conjunt d’art rupestre de Catalunya inclou aproximadament una setantena de jaciments. Aquestes expressions artístiques, constituïdes per pintures i gravats, s’inicien a finals del paleolític superior, amb pocs exemples, i en canvi són molt abundants durant l’epipaleolític.
L’art naturalista o llevantí, propi dels caçadors recol·lectors, és l’art més antic, especialment narratiu i dinàmic. Pel que fa a la quantitat, domina l’art esquemàtic postpaleolític (neolític - edat del bronze), el més tardà dels arts prehistòrics i, alhora, el més comú en l’àmbit mundial.
Dins el relleu de les muntanyes de Prades es conserven altres expressions artístiques del passat, elaborades amb la tècnica del gravat i materialitzades, la major part, durant l’edat mitjana sobre llocs que, possiblement, ja havien estat marcats, culturitzats o mitificats. A les zones més altes de la serra, com el coll de la Mola i els Cogullons, hi trobem múltiples signes gravats.
A principis del segle XX, l’art rupestre va ser considerat el resultat d’una expressió purament estètica de l’art per l’art. En canvi, les últimes tendències interpretatives atribueixen a l’art prehistòric una intenció comunicativa i de cohesió social.
