125 anys del Cau Ferrat. La construcció d'un ideal (1894-2019)

Cartell "La Fada"

Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862 – Sitges, 1934)
Cartell de l'òpera La fada, amb música d’Enric Morera i poemes de Jaume Massó, 1897
Museu del Cau Ferrat, Sitges

Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862 – Sitges, 1934)

Cartell de l'òpera La fada, amb música d’Enric Morera i poemes de Jaume Massó, 1897

Museu del Cau Ferrat, Sitges

Rusiñol feu que el Cau Ferrat es convertís en una mena de temple de l’Art Total, on ell exercia de sacerdot d’una nova religió de l’art. La música i la dansa també formen part dels llenguatges artístics relacionats amb el Cau. Manuel de Falla hi va compondre bona part de la seva obra Noches en los Jardines de España; Enric Granados i Isaac Albéniz hi feren estada; altres músics passaren i actuaren al Cau, com Enric Morera, els belgues Ernest Chausson, Eugène Ysaye o Guillaume Guidé, on interpretaren, entre d’altres, obres de César Franck o d’Erik Satie.

Santiago Rusiñol també era un gran aficionat a la música clàssica i sabem que diversos intèrprets feren sonar en el seu piano, obres de Beethoven i de Bach, als qui el pintor tenia gran estima.

La nit del 29 d’agost de 1895 Rusiñol i els seus amics organitzaren una curiosa actuació de dansa. Una ballarina situada sobre una plataforma ancorada al mar davant del Cau, ballà la dansa serpentina amb la intenció d’emular la dansa que havia posat de moda la famosa ballarina Loïe Fuller. Il•luminada amb focus de llums de colors des de les finestres del Cau, la ballarina dansà sobre l’aigua al so de la música i envoltada d’una multitud de curiosos que havien portat les seves barques a la vora de la plataforma. Altres, fascinats per l’espectacle, l’admiraren des de terra.

scroll to top icon