Pocs dies després de la mort de Rusiñol el 13 de juny de 1931 a Aranjuez, el poble de Sitges sabé que era l’hereu de l’edifici del Cau Ferrat i de les seves col•leccions. Se segellava així, de manera definitiva, l’estima del pintor per la vila.
La impossibilitat de l’Ajuntament de Sitges de pagar els impostos que es derivaven de l’acceptació de l’herència, comportà tota una estratègia que ordí Joaquim Folch i Torres, llavors director del Museu d’Art de Barcelona, per aconseguir-ho. La intervenció de la Generalitat de Catalunya i de diversos estaments del Govern de l’Estat afavoriren una entesa segons la qual es perdonava el deute a l’Ajuntament a canvi de la creació d’un patronat que havia de gestionar el museu públic, en el qual havia de ser present l’Estat, representat a Catalunya per la Generalitat, reinstaurada recentment.
Les tasques de registre i documentació de totes les col•leccions del Museu al llarg del 1932, realitzades per tècnics dirigits per Folch i Torres, foren modèliques i són un cas únic de la història dels museus catalans. El Cau Ferrat fou inaugurat com a museu públic el 16 d’abril de 1933.
