Les ciutats romanes s’estenien més enllà del nucli emmurallat i incloïen un territori (ager) que proporcionava els recursos bàsics, principalment alimentaris. A l’entorn més proper a Tàrraco s’instal·laren nombroses vil·les i establiments productius, d’usos i funcions diversos, especialment en les fèrtils planes del marge dret del riu Francolí.
Normalment, la vil·la és l’edificació principal d’una propietat rústica (fundus), on es centralitzava la producció agropecuària (premses, emmagatzematge dels productes, allotjament per als esclaus, tallers…). La vil·la tenia, a més, una part residencial destinada als propietaris o masovers. Dins d’aquestes propietats, també hi trobem terrisseries dedicades a confeccionar objectes ceràmics, materials de construcció i, principalment, àmfores per transportar els excedents obtinguts (vi, oli, conserves…).
Al costat d’aquestes vil·les vinculades principalment amb l’explotació dels recursos agropecuaris, hi havia grans i sumptuoses vil·les residencials destinades a l’oci i el lleure de les classes més benestants i aristocràtiques. Una vida al camp però sense renunciar als plaers de la vida urbana: luxosos menjadors (triclinia), espectaculars edificis de banys (balnea) i tot un seguit d’estances i espais adreçats a fer de la vil·la un lloc plaent per al descans.